Premis Ciutat de Carlet 2010 /// Premios Ciutat de Carlet 2010 /// 2010 Carlet's City Awards

Video del Discurs(Subtitulat al Castellà)


El Dissabte per la nit tingué lloc l'acte d'entrega dels Premis Ciutat de Carlet 2010. A mi se me donava el Premi al Millor Esportista de l'any 2010.
L'acte estava presidit per Dn.Santiago Grisolia, Presidente del Consell Valencià de Cultura, Premi Príncep d'Asturies i Medalla d'Or al Mèrit en la Investigació i l'Educació Universitària.
Per a mi va ser una nit màgica, la més emotiva que he viscut fins ara, una nit per la que paga la pena estar viu, no pel premi en sí, sino per tot el que envoltava l'acte:
vore a tota la meua familia i als qui m'estimen tan contents, el que reservaren a Dn.Santiago Grisolia per a que fóra ell qui m'entregara el Premi. Per a mi va ser molt emotiu estar amb tan il·lustre científic, probablement el millor científic valencià dels últims 50 anys, amb un prestigi internacional enorme, Premi Príncep d'Asturies i un llarguíssim etcetera al seu currículum, és una d'eixes persones que fa que el món on vivim siga un poc millor...
Vaig fer un discurs dabant de tots els presents(que omplien el recinte...), vaig intentar no emocionar-me al parlar. Crec que també per als assistents va ser molt emocionant escoltar-lo. L'ovació en finalitzar el discurs me posà els pels de punta, com he dit abans, va ser tot tan emotiu i tan màgic...
Ací vos dixe unes fotos i l'enllaç per poder vore el video del discurs.

Foto 1: Amb Dn.Santiago Grisolia; Foto 2: Amb l'Alcaldessa i Dn.Santiago Grisolia
Foto 3: amb el guardó; Foto 4: amb els companys de Medicina

Noticia a la web de la Grupeta de la Ribera


PREMIOS CIUTAT DE CARLET 2010


Video del Discurso(Subtitulado al Castellano)


El Sábado por la noche tuvo lugar el acto de entrega de los Premios Ciutat de Carlet 2010. A mí se me concedía el Premio al Mejor Deportista del año 2010.
El acto estaba presidido por Dn.Santiago Grisolia, Presidente del Consejo Valenciano de Cultura, Premio Príncipe de Asturias y Medalla de Oro al Mérito en la Investigación y la Educación Universitaria.
Para mí fue una noche mágica, la más emotiva que he vivido hasta la fecha, una noche por la que merece la pena estar vivo, no por el premio en sí, sino por todo lo que rodeaba el acto:
ver a toda mi familia y a quienes me quieren tan contentos, el que reservaran a Dn.Santiago Grisolia para que fuera él quien me entregara el Premio. Para mí fue muy emotivo estar con tan ilustre científico, probablemente el mejor científico valenciano de los últimos 50 años, con un prestigio internacional enorme, Premio Príncipe de Asturias y un larguísimo etcetera en su currículum, es una de esas personas que hace que el mundo donde vivimos sea un poco mejor ...
Hice un discurso a todos los presentes (que llenaban el recinto ...), intenté no emocionarme al hablar. Creo que también para los asistentes fue muy emocionante escucharlo. La ovación al finalizar el discurso me puso los pelos de punta, como he dicho antes, fue todo tan emotivo y tan mágico ...
Aquí os dejo unas fotos y el enlace para poder ver el video del discurso (subtitulado al castellano!!!!!!!!!!)
Foto 1: Con Dn.Santiago Grisolia; Foto 2: Con la Alcaldesa y Dn.Santiago Grisolia
Foto 3: con el premio; Foto 4: con los compañeros de Medicina

Noticia en la web de la Grupeta de la Ribera


2010 CARLET'S CITY AWARDS


Speech Video(subtitled into Spanish)


Last Saturday evening the 2010 Carlet's City Awards ceremony was held at Giner's Theater . I was given the award for the 2010 Best Athlete.
The event was chaired by Dn.Santiago Grisolia, President of the Valencian Council of Culture, Prince of Asturias Prize and Honorary Doctorate at: Kansas University, New York, Wisconsin or Chicago among others.
For me it was a magical night, the most emotional night I've ever experienced, is worth to be alive in order to live that moment , it was not the award itself, it was everything surrounding the event:
to see all my family and those who love me so happy, Mr.Santiago Grisolia who was himself who handed me the award. For me it was very emotional being with such illustrious scientist, probably the best valencian scientific in the last 50 years, with an enormous international prestige, Prince of Asturias Prize and a long list on his resume, is one of those people who makes the world we live a little better ...
I made a speech to all present (who filled the theater...), I tried not to get excited when I was talking. I think also for the audience was very exciting to hear. The ovation at the end of the speech made my hair stand on end, as I said before, it was all so emotional and so magical ...
Here you have some photos and the link to view the video of the speech (subtitled into Sapnish... sorry it's not in English......)
Photo 1: With Dn.Santiago Grisolia, Photo 2: With the Mayor and Grisolia Mr.Santiago
Photo 3: With the award, Photo 4, with Medicine University friends

Subcampió d'Europa!

Durant els dies del 8 al 15 d'Agost es diputaren a la ciutat de Dublin, Irlanda, els 6xts Campionats d'Europa per a Trasplantats.
Els esports que formen part d'aquests campionats són: Atletisme, Natació, Ciclisme, Tenis, Tenis de Taula, Badminton, Golf, etc.
L'equip espanyol estava format per 9 esportistes que aconseguirem un total de 27 medalles, sent els millor resultats espanyols en uns Europeus.

La prova de ciclisme tingué lloc el 10 d'Agost, al Phoenix Park(el 2n parc més gran d'Europa), localitzat prop del centre de Dublin.
Pel matí va ser el torn de la Contrarrellotge, una prova de molta duresa degut a la enorme intensistat en la que se disputa. Les contrarrellotges d'aquests campionats tan sols tenen 5km i per tant has d'anar al 100% des de l'inici fins la meta.
Tot i a no ser un especialista en aquests tipus de proves, vaig tindre molt bones sensacions i vaig aconseguir la medalla de Plata. Tan sols em va superar l'actual campió del món, un ciclista d'Hongria.

Pasades unes hores disputarem la prova en linia. El circuit d'aquesta prova era el mateix que el de la contrarrellotge però fet a l'inversa, i haviem de pegar-li 6 voltes, fent un total de 24'5 Km. Aquesta prova la disputarem tots els ciclistes de totes les categories junts(podiem difernciar la categoria pel color dels dorsals).
Ja en la primera volta del circuit es va produir un escapada, on ens col·locarem el ciclista hongarés i jo, i uns 8 ciclistes més d'altres categories. Jo estava pletòric de forces eixe dia però, degut a un problema mecànic en passar per sobre d'un clot, vaig perdre al grup davanter i ja no els vaig poder agafar. Em vaig haver de quedar en el grup perseguidor, on hi havien diversos rivals. Quan quedaven 2 voltes per finalitzar la carrera vaig decidir atacar per endur-me la medalla de plata. L'atac va ser definitiu, ja que vaig entrar en solitari a meta, traent-li uns 3 minuts al grup perseguidor i perdent 2 minuts aproximadament amb el grup davanter, on estava Lasslo, l'hongarés, que finalitzà 4rt en l'etapa i s'emportà la medalla d'or de la nostra categoria(18-29 anys).

Se'm va quedar l'espineta clavada de no poder haver-li disputat a l'hongarés la medalla d'or, però vaig acabar molt content i satisfet de la meua actuació.

L'endemà vaig disputar la comepetició de Tenis de Taula. Aquest any la competició de Tenis de Taula estava prou desvirtuada al faltar per complet l'equip britànic(guanyadors d'or, plata i bronze molts anys) i l'equip Holandés(el 2n millor equip de Tenia de Taula de la meua categoria). Havia estat preparant-me també molt per a aquesta competició, sobretot pensant en poder donar la cara front als britànics, però al no estar aquests, el meu camí cap a la lluita per les medalles va ser més fàcil.
Vaig quedar campió del meu grup, cosa que me permeté passar dirèctament als quarts de final. Vaig guanyar el partit de quarts i el partit de semifinals amb prou facilitat. La final la vaig jugar contra un hongarés i vaig perdre per 3 sets a 0(11-9, 13-11 i 12-10).
Per la vesprada vaig jugar la competició de dobles amb el meu amic Mateo, i aconseguirem també la medalla de plata.

En total em vaig emportar de Dublin 4 medalles de plata, però més important que això, vaig gaudir de la convivència amb els meus companys, amics que he fet d'altres parts d'Europa, en fi, que estic molt content d'haver passat eixa formidable setmana, i també estic molt content d'estar VIU, i tot gràcies a eixos donants de Sang i de Medul·la Òssia que em salvaren la Vida!!!

Resultats Ciclisme per Categories

Noticia al Levante-EMV

Imatge 1: Blai Signes disputan la prova en linia als Europeus de Dublin

Imatge 2: Final Individual Tenis de Taula

Imatge 3: els 3 campions Espanyols. Mikel Petrina(Or en linia i bronce en crono), Anotio Ontoso( Plata en linia i bronze en Crono) i Blai Signes.

Imatge 4: Final de Dobles de Tenis de Taula

Imatge 5: Blai i László, subcampió i campió d'Europa.

Doble Campió d’Espanya, en Ruta i en Contrarrellotge

Aquest cap de setmana em vaig proclamar per segona vegada consecutiva en Campió d’Espanya de Ciclisme per a Trasplantats, tant en la modalitat de ruta com en la de contrarrellotge.
Però molt més important dels resultats obtinguts, crec que he de destacar el següent:
1. Aquesta victòria li la dedique enormement a totes aquelles persones que són donants de sang, de medul•la òssia i d’òrgans. Eixes persones em donaren a mi i a tots els participants d'aquestos campionats el millor regal que es pot regalar: la VIDA!
2. Ha estat un cap de setmana no sols per a competir al més alt nivell possible en que ho podem fer les persones trasplantades, sinó també ens ha servit per compartir moltes rialles, per gaudir de l’esport, perquè nosaltres som persones que realment gaudim practicant esport, competint, i esforçant-nos al màxim. La sensació de profunda alegria que jo sent sols al pujar dalt d’una bicicleta sols la pot experimentar una persona que haja passat per algo similar.
3. I per últim, des d’aquestes línies voldria agrair als voluntaris de tots els esports practicats als Campionats. Feren una tasca encomiable.

El torn del Ciclisme fou el Dissabte pel matí. La carrera se disputà en una urbanització situada a tan sols 200 metres de l’hotel on dormíem. Consistia en pegar-li 14 voltes a un circuit de 1800 metres(les curses ciclistes per a trasplantats sempre estan al voltant dels 20 Km per qüestions mèdiques, encara que a partir dels Mundials de Goteborg al 2011 passaran ja a ser de 40 Km). Era un circuit “trencacames”, molt dur, destacant una rampa de 300 metres al 10% de desnivell prop de meta.
Aquestes curses són molt mogudes al ser tan curtes, i així va ser. Després de 3 voltes prou lentes al circuit, on tot el món es vigilava, començà l’acció. Després d'alguns atacs i d'unes voltes loques vaig poder endur-me la medalla d'Or de la meua categoria(18-29 anys).
Una hora després de la cursa es disputà la contrarrellotge(3 voltes al mateix circuit). L’ordre d’eixida era l’invers al de la classificació de la cursa. Vaig aconseguir el 3r millor temps total, però el millor temps de la meua categoria, així que una medalla d’or més a la butxaca!
Ara ja toca pensar en el pròxim repte: el Campionat d’Europa per a Trasplantats que se disputarà a Dublin dels dies 8 al 15 d’Agost.


Doble Campeón de España, en Ruta y en Contrarreloj

Este fin de semana me proclamé por segunda vez consecutiva en Campeón de España de Ciclismo para Trasplantados, tanto en la modalidad de ruta como en la de contrarreloj.
Pero mucho más importante a los resultados obtenidos, creo que debo destacar lo siguiente:
1. Esta victoria se la dedico enormemente a todas aquellas personas que son donantes de sangre, de médula ósea y órganos. Esas personas me dieron a mí y a todos los participantes de estos campeonatos el mejor regalo que se puede regalar: la VIDA!
2. Ha sido un fin de semana no sólo para competir al más alto nivel posible en que podemos hacer las personas trasplantadas, sino también nos ha servido para compartir muchas risas, para disfrutar del deporte, porque nosotros somos personas que realmente disfrutamos practicando deporte, compitiendo, y esforzándonos al máximo. La sensación de profunda alegría que siento sólo al subir a una bicicleta sólo la puede experimentar una persona que haya pasado por algo similar.
3. Y por último, desde estas líneas quisiera agradecer a los voluntarios de todos los deportes practicados en los Campeonatos. Hicieron una labor encomiable.

El turno del Ciclismo fue el sábado por la mañana. La carrera se disputó en una urbanización situada a tan sólo 200 metros del hotel donde dormíamos. Consistía en darle 14 vueltas a un circuito de 1800 metros (las carreras ciclistas para trasplantados siempre están alrededor de los 20 Km por cuestiones médicas, aunque a partir de los Mundiales de Goteborg en 2011 pasarán ya a ser de 40 Km). Era un circuito "rompepiernas", muy duro, destacando una rampa de 300 metros al 10% de desnivel cerca de meta.
Estas carreras son muy movidas al ser tan cortas, y así fue. Después de 3 vueltas bastante lentas en el circuito, donde todo el mundo se vigilaba, comenzó la acción. Después de unos cuantos ataques y de unas vueltas locas, pude ganar la medalla de Oro de mi categoria(18-29 años).
Una hora después de la carrera se disputó la contrarreloj (3 vueltas al mismo circuito). El orden de salida era el inverso al de la clasificación de la carrera. Conseguí el 3 º mejor tiempo total, pero el mejor tiempo de mi categoría, así que una medalla de oro más!!
Ahora ya toca pensar en el próximo reto: el Campeonato de Europa para Trasplantados que se disputará en Dublín los días 8 al 15 de Agosto.


Double Spanish Champion, Road-Race and Time Trial

This weekend I won for the second consecutive time the Spanish Cycling Championship for transplanted people, both in road-race and in the time trial.
But much more important than the 2 gold medals, I would like to say the following:
1. This victory is dedicated to all those people who are blood donors, bone marrow donors and organs donors. Those people gave me and all the other participants in these championships, the best gift you can give: LIFE!
2. It was a weekend, not only to compete at the highest possible level that the transplant patients are able to, but also, helped us to share many laughs, to enjoy sport, because we are people who really enjoy playing sports, racing, and working very hard. The sense of deep joy I feel just climbing on a bike can only trully understand a person who has gone through something similar.
3. And finally, from these lines, I would like to thank all the volunteers in the Championships. They did a commendable job.

Cycling Time was on Saturday morning. The race consisted in giving 14 laps on a circuit of 1800 meters (transplanted cycle races are always around 20 km for medical concerns, although from the World Championships in Gothenburg in 2011 will already be 40 Km). The circuit was a "feet-killer”!!, very hard, highlighting a ramp 300 meters long and 10% of slope near the goal.
These races are very intense because they are so short, and this one really was. After three slow laps, where the whole bunch was especting for something to happen, the action began. After some attacks and some crazy laps I could ended the race in first position in my age category group(18-29 years old) and so I won the Gold medal!
An hour after the race ended, the time trial race was held (three laps on the same circuit). The starting order was the reverse of the classification of the race, so I started the last one. I got the 3rd fastest time overall, but the best time of my category, so I won another gold medal!
Now I must think about the next challenge: the European Trasplant Games to be held in Dublin from the 8th till the 15th of August.

Article del periòdic Levante

El periòdic Levante-EMV m'ha dedicat un reportatge.

Fent un click el podreu llegir!!

Article: Blai Signes el "Armstrong Ribereño"

Aquest dissabte disputaré a Aranda del Duero el Campionat d'Espanya per a Trasplantats. Ja contaré al blog com ha anat la cursa.

Preparació dels Campionats d'Espanya a Valdelinares

Aquest missatge al Blog vuic dedicar-lo a contar un poc la preparació que estic duent per afrontar en les millors garanties possibles el Campionat d'Espanya per a Trasplantats que es disputarà a la ciutat d'Aranda del Duero l'últim cap de setmana de Maig. Aquesta preparació també em servirà de base per al Campionat d'Europa per a Trasplantats que tindrà lloc els dies 8 al 15 d'Agost a la ciutat de Dublín( Irlanda).

Aquesta temporada he hagut de començar a entrenar prou tard ja que se'm diagnosticà un "hipertiroïdisme" el passat Novembre i fins aquest Març no he pogut pujar-me dalt d'una bicicleta. Al problema de la tiroides he de sumar-li la "molt greu necrosi òssia" que patisc en el fèmur(sobretot en la part del maluc) i genoll dret degut a efectes secundaris del tractament tant agressiu al que vaig haver de sotmetrem quan estava malalt(corticoïdes, quimioteràpia i un llarg etc de medicaments), una lesió ja incurable, i que minva considerablement la meua capacitat física per entrenar i per competir. Però faran falta molts més contratemps per a que deixe de pujar-me dalt d’una bicicleta, ja que el ciclisme va ser una de les motivacions per continuar lluitant mentre estava malalt.

Malgrat els problemes de salut, en les vacances de Falles vaig fer els meus primers quilòmetres. Abans de Pasqua ja havia acumulat uns 500 Km d'entrenament i vaig decidir anar a entrenar a la Serra de Gúdar(Terol) per fer un entrenament més fort. He estat 10 dies entrenant durament, pujant ports com el de San Rafael, les pistes d’esquí de Valdelinares, Olba, Cortes de Arenoso, Zucaïna o les pistes d’esquí de Javalambre. He estat acompanyat per dos dels meus millors amics, Javi Soriano, ciclista aficionat de Carlet, i Àlvaro Garcia(un dels millors ciclistes elite-sub23 d'Espanya) i per Miquel Alandete(campió del Mon Màster l’any 2007), amic, corredor ciclomàster i company meu de l’equip de la Grupeta de la Ribera.


Una de les rutes que més m'agrada quan vaig a eixa zona és la que encadena els ports de San Rafael(14 Km de longitud i 1460 m d'altitud), pistes d’esquí de Valdelinares(9'6 Km de longitud, 1995 m d'altitud i considerat com a de Categoria Especial a la Volta a Espanya) i per rematar el port de Nogueruelas per darrere, que si bé no té rampes molt dures, al estar al final de l'etapa es fa complicat el seu ascens, sobretot pel vent de cara que fa el 90% de les vegades que l'he ascendit. Quan estic pujant les rampes més dures de Valdelinares recorde lo malalt que estava, i em surt eixa força interior, que s’adquireix quan es passa per una situació com la que vaig passar, i m’arrossega fins coronar el port amb un somriure enorme i sense cap dolor ni patiment a les cames, perquè de dolor i de patiment vos assegure que ja en vaig tindre prou a l’hospital.

Ara em toca afinar l’entrenament per les carreteres de la Ribera amb els meus companys de la Grupeta de la Ribera i també amb els amics del poble del Veloclub Carlet.

Al pròxim missatge vos contaré com van eixos entrenaments i parlaré sobretot d’una Conferència sobre DONACIÓ de MEDUL·LA ÒSSIA que he d’impartir a la Facultat de Magisteri de la Universitat de València(Dimecres 28 d’Abril a les 17:30), perquè si el ciclisme és una part important de la meua vida, vos puc assegurar que el pacients i la gent que avui en dia està malalta són prioritaris per a mi, i per això sempre intente fer el possible per ells.

Imatge 1: Blai i Miquel Alandete al Port de Peñarroya(estació d'esqui de Valdelinares, 8 d'Abril 2010)
Imatge 2: Blai i Miquel Alandete a Valdelinares( 9 d'Abril 2010)
Imatge 3: Cortes de Arenoso(4 d'Abril 2010)
Imatge 4: Blai al Port de Peñarroya(estació d'esqui de Valdelinares, 10 d'Abril 2010)


Preparación de los Campeonatos de España en Valdelinares

Este mensaje en el Blog voy a dedicarlo a contar un poco la preparación que estoy llevando a cabo para afrontar en las mejores garantías posibles el Campeonato de España de Trasplantados que se disputará en la ciudad de Aranda del Duero el último fin de semana de Mayo. Esta preparación también me servirá de base para el Campeonato de Europa de Trasplantados que tendrá lugar los días 8 al 15 de Agosto en la ciudad de Dublín (Irlanda).

Esta temporada he tenido que empezar a entrenar bastante tarde ya que se me diagnosticó un "hipertiroidismo" el pasado Noviembre y hasta este Marzo no he podido subirme encima de una bicicleta. Al problema de la tiroides debo sumarle la "muy grave necrosis ósea" que sufro en el fémur (sobre todo en la parte de la cadera) y rodilla derecha debido a efectos secundarios del tratamiento tanto agresivo al que tuve que someterme cuando estaba enfermo (corticoides, quimioterapia y un largo etc de medicamentos), una lesión ya incurable, y que merma considerablemente mi capacidad física para entrenar y para competir. Pero harán falta muchos más contratiempos para que deje de subirme encima de una bicicleta, ya que el ciclismo fue una de las motivaciones para seguir luchando mientras estaba enfermo.

A pesar de los problemas de salud, en las vacaciones de Fallas hice mis primeros kilómetros. Antes de Pascua ya había acumulado unos 500 Km de entrenamiento y decidí ir a entrenar en la Sierra de Gúdar (Teruel) para hacer un entrenamiento más fuerte. He estado 10 días entrenando duramente, subiendo puertos como el de San Rafael, las pistas de esquí de Valdelinares, Olba, Cortes de Arenoso, Zucaina o las pistas de esquí de Javalambre. He estado acompañado por dos de mis mejores amigos, Javi Soriano, ciclista aficionado de Carlet, y Álvaro García (uno de los mejores ciclistas elite-sub 23 de España) y por Miquel Alandete (campeón del Mundo Máster en 2007), amigo, corredor ciclomáster y compañero mío del equipo de la Grupeta de la Ribera.

Una de las rutas que más me gusta cuando voy a esa zona es la que encadena los puertos de San Rafael (14 Km. de longitud y 1.460 m de altitud), pistas de esquí de Valdelinares (9'6 Km de longitud, 1995 m de altitud y considerado como de Categoría Especial en la Vuelta a España) y para rematar el puerto de Nogueruelas por detrás, que si bien no tiene rampas muy duras, al estar al final de la etapa se hace complicado su ascenso, sobre todo por el viento de cara que hace el 90% de las veces que lo he ascendido. Cuando estoy subiendo las rampas más duras de Valdelinares recuerdo lo enfermo que estaba, y me sale esa fuerza interior, que se adquiere cuando se pasa por una situación como la que pasé, y ella me arrastra hasta coronar el puerto con una sonrisa enorme y sin dolor ni sufrimiento en las piernas, porque de dolor y de sufrimiento os aseguro que ya tuve suficiente en el hospital.

Ahora me toca afinar el entrenamiento por las carreteras de la Ribera con mis compañeros de la Grupeta de la Ribera y también con los amigos del pueblo del Veloclub Carlet.

En el próximo mensaje os contaré cómo van esos entrenamientos y hablaré sobre todo de una Conferencia sobre DONACIÓN DE MÉDULA ÓSEA que impartiré en la Facultad de Magisterio de la Universidad de Valencia (Miércoles 28 de Abril a las 17:30), porque si el ciclismo es una parte importante de mi vida, os puedo asegurar que los pacientes y la gente que hoy en día está enferma son prioritarios para mí, y por eso siempre intento hacer lo posible por ellos.

Imagen 1: Blai y Miquel Alandete en el Puerto de Peñarroya(estación de esquí de Valdelinares, 8 de Abril 2010)
Imagen 2: Blai y Miquel Alandete a Valdelinares( 9 de Abril 2010)
Imagen 3: Cortes de Arenoso(4 de Abril 2010)
Imagen 4: Blai en el Puerto de Peñarroya(estació d'esquí de Valdelinares, 10 de Abril 2010)



Training for the Spanish Transplant Games

In this message I will tell you how my training is going in order to be in shape for the next Spanish Championship Transplanted Games to be held in the town of Aranda del Duero the last weekend in May. In this training I’ll also use it to be ready for the European Transplant Games to be held from 8 to 15 August in the city of Dublin (Ireland).

This season I had to start training quite late because I was diagnosed with "hyperthyroidism" last November, and until March I wasn’t able to ride a bike. This thyroid problem is added to the "very serious bone necrosis" I suffer in the femur (especially in the hip) and right knee due to side effects of treatment so aggressive that I had to undergo when I was sick (corticosteroids therapy, chemotherapy and a long list of drugs), an incurable injury, which significantly reduces my physical ability to train and compete. But there have to be many more setbacks to stop me from cycling, because cycling was a motivation to continue fighting while I was ill.

Despite health problems, I did my first miles during “Fallas”(Valencia’s holidays). Before Easter I had accumulated around 400 miles of training and I decided to train in the Sierra de Gúdar (Teruel) in order to make a harder training. I spent 10 days training hard, going up hills like San Rafael, Valdelinares ski station, Olba, Cortes de Arenoso, Zucaina or Javalambre ski station. I've been with two of my best friends, Javi Soriano, Carlet amateur cyclist, and Álvaro García (one of the best elite-sub 23 cyclists from Spain) and Miquel Alandete (World Masters Champion in 2007), friend and my team-mate from Grupeta de la Ribera.

One of the routes I like when I go to that area is the one that links the ports of San Rafael (9 miles long and 4900 feet tall), Valdelinares ski station(7 miles long, 6600 feet tall and considered Special Category in the Tour of Spain) and finishing the trip the port Nogueruelas from behind, though it doesn’t have very hard ramps, being at the end of the stage becomes his rise complicated, especially by headwind which is always there. When I'm climbing the ramps of Valdelinares ski station I remember how sick I was, and I get that inner strength that is acquired when going through a situation as I passed, and that inner strength drags me until reaching the port with a huge smile and without pain neither suffering in my legs because I can assure you I had enough pain and suffering back when I was at hospital.

Now I have to refine the training on the roads around Carlet with my team-mates Grupeta d e la Ribera and also with my hometown friends from Veloclub Carlet.

In the next message will tell you about those tests and will talk about a Conference about BONE MARROW DONATION I will give in the Faculty of Education of the University of Valencia (Wednesday April 28 at 17:30), because if cycling is an important part of my life, I can assure you that patients and people that today are sick are a priority for me, so I will always try to do my best to help them.

Picture 1: Blai and Miquel Alandete at Peñarroya(Valdelinares, ski station 8 th of April 2010)
Picture 2: Blai and Miquel Alandete a Valdelinares( 9th of April 2010)
Picture 3: Cortes de Arenoso(4th of April 2010)
Picture 4: Blai at Peñarroya(Valdelinares ski station, 10th of April 2010)

Missatge de Benvinguda // Mensaje de Bienvenida // Wellcome Message

Benvinguts i benvingudes al meu Blog.

En aquest blog tractaré principalment temes relacionats amb el Ciclisme, amb la greu malaltia hematològica que vaig patir durant quasi 3 anys i altres cosetes que aniran sorgint.

Intentaré fer-vos un resum de la meua malaltia: el seu nom era(que bé sona parlar en passat!!!) Aplàsia Medul·lar Molt Greu, una malaltia en la que no disposes de cèl·lules sanguínies, és a dir, no fabriques defenses, ni glòbuls rojos ni plaquetes!!

No disposar de defenses suposa el risc d’agafar infeccions. Un simple constipat pot arribar perfectament a ser mortal.

La manca de glòbuls rojos suposa estar brutalment anèmic.

I, la falta de plaquetes, suposa que t’apareguen hematomes en qualsevol part del cos i el que és pitjor, perfectament es pot trencar una vena, per exemple al cervell i causar-te la mort.

Van ser més de 2 anys molt durs(des del 24 de Juliol de 2005 fins el 24 de Novembre de 2007). La veritat és que me passaren moltíssimes coses : fracàs dels 2 tractaments de la meua malaltia(aplàsia medul·lar molt greu), continus ingressos per infeccions(ingressos tots molt llargs, de mesos sencers),una operació de pulmó on me tallaren un tros del meu pulmó esquerre, una estada breu a la UVI, 244 transfusions sanguínies!!!!(127 de plaquetes, 116 de glòbuls rojos i 1 de plasma), un seguiment a l'Hospital de Dia de la Fe de 1 o 2 dies per setmana totes i cadascuna de les setmanes en les que no estava ingressat etc etc etc etc etc etc etc etc etc etc etc etc i un Trasplantament de Medul·la Òssia que crec que és la situació més extrema i més difícil que afrontaré mai més.

Però malgrat tot això, me vaig recuperar d’eixe malson, i ara, la vida em somriu una altra vegada.

He sabut traure-li profit a eixa situació tan difícil per la que vaig passar. Ara forme part de l’equip nacional d’esportistes trasplantats, competint en un esport que m’encanta, el ciclisme. A més, sóc un dels integrants de l'equip ciclista de la Grupeta de la Ribera, un equip que m'ha acollit de manera extraordinària. D'altra banda, estic estudiant Medicina, una passió descoberta arran de la malaltia. Quan acabe la carrera vuic ser hematòleg, no sols per intentar salvar les vides de pacients que estiguen com jo estava, sinó també per tractar-los de la manera més humana possible, igual que em tractaren a mi les meues hematòlogues i hematòlegs.


Imatge: Blai al Campionat del Món per a Trasplantats(Gold Coast, Australia, Agost 2009)

Bienvenidos y bienvenidas a mi Blog.

En este blog trataré principalmente temas relacionados con el Ciclismo, con la grave enfermedad hematológica que sufrí durante casi 3 años y otras cositas que irán surgiendo.
Intentaré haceros un resumen de mi enfermedad: su nombre era (que bien suena hablar en pasado!) Aplasia Medular Muy Grave, una enfermedad en la que no dispones de células sanguíneas, es decir, no fabricas defensas, ni glóbulos rojos ni plaquetas!
No disponer de defensas supone el riesgo de coger infecciones. Un simple resfriado puede llegar perfectamente a ser mortal.

La falta de glóbulos rojos supone estar brutalmente anémico.

Y, la falta de plaquetas, supone que te aparezcan hematomas en cualquier parte del cuerpo y, lo que es peor, perfectamente se puede romper una vena, por ejemplo en el cerebro y causarte la muerte.

Fueron más de 2 años muy duros (desde el 24 de Julio de 2005 hasta el 24 de Noviembre de 2007). La verdad es que me pasaron muchísimas cosas: fracaso de los 2 tratamientos de mi enfermedad (aplasia medular muy grave), continuos ingresos por infecciones (ingresos todos muy largos, de meses enteros), una operación de pulmón donde me cortaron un trozo de mi pulmón izquierdo, una estancia breve en la UVI, 244 transfusiones sanguíneas !!!!( 127 de plaquetas, 116 de glóbulos rojos y 1 de plasma), un seguimiento en el Hospital de Día de la Fe de 1 o 2 días por semana todas y cada una de las semanas en las que no estaba ingresado etc etc etc etc etc etc etc etc etc etc etc etc y un Trasplante de Médula Ósea que creo que es la situación más extrema y más difícil que afrontaré nunca más.

Pero a pesar de todo esto, me recuperé de esa pesadilla, y ahora, la vida me sonríe de nuevo. He sabido sacarle provecho a esa situación tan difícil por la que pasé.

Ahora formo parte del equipo nacional de deportistas trasplantados, compitiendo en un deporte que me encanta, el ciclismo, además soy uno de los integrantes del equipo ciclista Grupeta de la Ribera, un equipo que me ha acojido de manera extraordinaria. Por otra parte, estoy estudiando Medicina, una pasión descubierta a raíz de la enfermedad. Cuando acabe la carrera quiero ser hematólogo, no sólo para intentar salvar las vidas de pacientes que estén como yo estaba, sino también por tratarles de la manera más humana posible, al igual que me trataron a mí mis hematólogas y hematólogos.

Imagen: Blai en el Campeonato del Mundo para Trasplantados(Gold Coast, Australia, Agosto 2009)



Welcome to my Blog and please excuse my English!!

In this blog I will write about issues related to cycling, and with the serious hematological disease that I suffered for almost 3 years and other stuff that’ll emerge.

I will try to summarize my illness: its name was (it feels so great to talk about it in the past!) “Very severe aplastic anemia”, a condition in which blood cells do not exist in my body: defensive cells, red blood cells neither platelets!

Not having defensive cells (white blood cells) is very risky because you can get lots of infections. A simple cold can perfectly cause your death.

The lack of red blood cells means to be severely anemic.

And the lack of platelets, means that you experience bruising anywhere on your body and, worse still, a vein can get broken, for example inside your brain and cause death.

They were more than 2 years very hard (since July 24, 2005 until November 24, 2007). The truth is that I experienced a lot of things: the failure of the 2 treatments for my disease (very severe aplastic anemia), lots of infections (the inpatient hospital stays were all very long, for more than a month all of them), a lung operation where they cut me a piece of my left lung, a short stay in the ICU, 244 blood transfusions!!!(127 of platelets, 116 of red blood cells and 1 of plasma), being followed at Hospital de la Fe 1 or 2 days per week every single week etc etc etc etc etc etc etc etc etc etc etc etc and a Bone Marrow Transplant which I think is the most extreme and more difficult experience I will ever face anymore.

But despite all this, I recovered from that nightmare, and now, life smiles me again. I have learned to take advantage of this difficult situation I went through.

Now I am part of the Spanish National Transplant Team and I also belong to the Grupeta de la Ribera cycling local team, competing in a sport that I love, cycling. Also, I'm studying medicine, a passion discovered because of the disease. When finished college I want to be an hematologist, not only to try to save the lives of patients who are like I was, but also to treat them as humanely as possible, as my hematologists treated me.

Picture: Blai at the World Transplant Games(Gold Coast, Australia, August 2009)